Centro de Estudios Rocieros y Cultura Andaluza en Catalunya

  • Portada
  • Què és el Cercat?
  • Activitats
  • Arxiu Digital
  • Arxiu de Notícies
  • Vídeos
  • Col·laboracions
  • Enllaços
  • Llista de correus
  • Contacte
  • Correu @elrocio.cat
  • (Crea't un compte)
  • Revista Rocio.cat

  • Cercador de notícies



    Agenda
    <<Desembre 2017>>
    Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031





    Col·laboren:








    Col·laboracions


    Un camí d'esperança, de germanor i de sentiment

    Un any més arriba el Rocío i, molt al nostre pesar, els estudiants hem de compaginar els preparatius del romiatge amb els exàmens finals. Fa uns dies estudiava al costat d'uns amics a la biblioteca de la meva facultat. Un d'ells em va preguntar que què era el camí del Rocío; simplement vaig somriure perquè és alguna cosa que no es pot descriure amb paraules. Li vaig comentar molt per sobre el que per a mi significa el camí i el Rocío. No obstant això, no em vaig estendre molt perquè els universitaris aprofitem qualsevol oportunitat per distreure'ns i evadir-nos de les muntanyes d'apunts que aquests dies inunden els nostres escriptoris. De tornada a casa em va donar per pensar com descriure el Rocío i, més concretament, el seu camí.

    Doncs ben… què és per a mi el camí del Rocío?

    La veritat és que no puc ser objectiu amb aquest tema, doncs sóc dels qui expliquen els anys de romiatge en romiatge i no de gener a desembre, però intentaré fer-ho de la millor manera possible. El camí del Rocío dura els 365 dies de l'any i està ple d'assajos de cor, de reunions de junta, d'assemblees, de misses mensuals i de canvis de vara. També està ple de moments inoblidables al costat de la meva germandat i, ara que no m'escolta ningú, haig de dir que tinc especial admiració per la seva joventut. Crec que sóc un afortunat per estar envoltat d'un veritable grup d'amics que comparteix tant penes com a alegries. Moltes vegades penso el difícil que hauria estat seguir endavant en certs moments de la vida si aquests amics no haguessin estat aquí.

    El camí del Rocío és tenir present als qui un dia van peregrinar per terres catalanes i que ara ho continuen fent per les “marismes” del cel. És el record dels qui van formar part d'aquesta gran família i que actualment guien els nostres passos des del cel al costat d'Ella, la Verge del Rocío. També és la saba nova: nenes i nens que senten amb intensitat el moviment rociero i bebès que amb tan sols mesos i fins i tot dies de vida van a viure el seu primer romiatge. És el cor de la germandat, un conjunt de veus que fa que les cançons siguin una mica més que simples rumbes, pregàries o sevillanes: és la melodia que acompanya i guia al nostre “Simpecao”.

    Però el camí del Rocío, pròpiament dit, és una mica més que tot l'anterior. És congregar-se en la parròquia Sant Joan Baptista de Santa Coloma de Gramenet, la que durant l'any acull al nostre “Simpecao” i la que, com és normal, el divendres de Rocío es converteix en el punt de partida de la nostra peregrinació. És la missa de “romeros”, on afloren els sentiments i on la il·lusió es fa present en les cares de germans i pelegrins. És el germà/a major i els seus alcaldes de carretes. És la sortida del “Simpecao” de “Los Varales” i el compàs de palmells que anuncia la seva arribada. És el repic de campanes en senyal d'alegria. És el baluern dels coets. És el cruixir de la carreta. Són els vives a la Senyora. Són llàgrimes d'esperança, de records i d'alegria. Són cantis. Són medalles. Són cavalls i genets. Són confessions. Són estones de xerrada distesa. Són vares de caminants. Són parades en el camí. És cansament. És un mantell de pelegrins. És olor a romaní, farigola i jara. És un camí de fe. És aferrar-se a la carreta del “Simpecao” diví. És l'arribada al Rocío i la presentació davant la Senyora. Són abraçades. Són vives. Són il·lusions. És la meva gent. Són dos colors: el lila i el groc.

    És “un Rocío d'esperança, de germanor i de sentiment, de pregàries i lloances a la Reina dels cels”. El camí és, per tant, un cúmul de coses que converteix al Rocío en alguna cosa indescriptible, en alguna cosa que cal veure per conèixer, en alguna cosa que cal sentir per comprendre… Bon Rocío 2011!.

    Daniel Paños (Hdad. Ntra. Sra. del Rocío "los Varales"· Sta. Coloma de Gramenet)

    Tornar





    El patriarca







    © elrocio.cat | Todos los derechos reservados.
    s