Centro de Estudios Rocieros y Cultura Andaluza en Catalunya

  • Portada
  • Què és el Cercat?
  • Activitats
  • Arxiu Digital
  • Arxiu de Notícies
  • Vídeos
  • Col·laboracions
  • Enllaços
  • Llista de correus
  • Contacte
  • Correu @elrocio.cat
  • (Crea't un compte)
  • Revista Rocio.cat

  • Cercador de notícies



    Agenda
    <<Octubre 2017>>
    Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
    1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031





    Col·laboren:








    Col·laboracions


    Olor a encens

    És pensar en Setmana Santa i no puc evitar activar els meus cinc sentits. L'olor a encens. La vista a través dels ulls dels Natzarens. El gust de les postres típiques de la meva àvia. En l'oïda, aquestes marxes processionals i en el tacte la fusta de les baquetes que fan sonar una nova caixa. Però tots ells es poden englobar en l'emoció de poder viure una nova Setmana Santa i el poder veure debutar una nova Agrupació Musical, l'A. m. La nostra Senyora de la Serra

    Des que tinc consciència, una de les meves passions és la Setmana Santa. Com qualsevol nen, vaig començar portant l'encens en la Confraria de la Veracruz i María Santíssima dels Dolors. Des d'aquesta privilegiada situació no em cansava d'escoltar les marxes processionals i va ser així com vaig descobrir la meva passió per la música setmana santera.

    Amb sis anys recentment complerts ja tenia clar què és el que volia fer i vaig decidir formar part de la Banda de Tambors i Cornetes de la Colonia Egabrense, ja que era la Banda que en aquests moments, i durant molts anys més, va acompanyar al nostre Senyor el Crist de la Veracruz.

    Sempre darrere d'aquest gran pas de misteri, em quedava embadalit veient com anava avançant amb grans “chicotas” al són d'una gran banda. Però igual que veia com es fonia la cera dels ciris, vaig veure com s'anava apagant la petita flama que il•luminava a tots els components de la Banda de la Colonia Egabrense. Finalment, i igual que s'apaga el foc per falta d'oxigen, és a dir, lentament, la Banda de la Colonia Egabrense va ser perdent components per diferents motius.

    El meu cor em demanava el seguir acompanyant als titulars de la Confraria, és per això que vaig decidir formar part de la quadrilla de portants de Nostra Senyora dels Dolors i poder estar així a l'empara del seu pal•li. Però aquest any va ser un any de sorpreses i és que em van proposar un difícil repte. Un repte que no podia deixar escapar, ser el contraguia de “la Borriquita” en la processó del Diumenge de Ramos. No ho vaig dubtar un instant i vaig acceptar aquesta responsabilitat que portaria durant dos anys consecutius.

    Però aquesta no va ser l'única sorpresa que em portaria aquesta Setmana Santa, ja que diversos dels antics components de la Banda de la Colonia Egabrense es van reunir amb mi als pocs dies per proposar-me l'intentar aconseguir que Santa Coloma i la seva Confraria estiguin acompanyats per una nova Agrupació Musical. Però la meva sorpresa va ser majúscula quan em van dir que aquesta nova Agrupació Musical l'anàvem a fundar entre diversos components de la qual era la Banda. I com m'agraden els grans reptes, vaig acceptar i vaig començar a treballar perquè aquest somni es fes realitat, per la meva pròpia experiència puc dir que la vida està plena de reptes i aquest any se'ns ha presentat un que a mi em fa especial il•lusió: acompanyar al nostre Senyor Crist de la Veracruz la nit del Dijous Sant pels carrers de Santa Coloma de Gramenet, com en els vells temps.

    Directa o indirectament han estat molts anys els que porto col•laborant amb la Confraria de la Veracruz i María Santíssima dels Dolors, de la qual sóc Germà. Molts anys lluitant i sofrint perquè la Setmana Santa de Santa Coloma de Gramenet sigui, any rere any, reconeguda pel seu treball i esforç. Precisament gràcies a aquest treball de molta gent anònima hem anat evolucionant i incorporant novetats, com per exemple el portar els passos per sota, però sens dubte del que estem més orgullosos dins del si de la Confraria és del treball que durant gairebé 9 mesos van realitzar les dones de la Confraria. Gràcies a elles i el seu esforç Nostra Senyora dels Dolors té un mantell i unes bambolines de pal•li brodades per elles mateixes, per això cada vegada que ho veig, no puc evitar emocionar-me.

    Des d'aquestes línies crec que he aconseguit obrir-me a tots vosaltres. Crec que he aconseguit demostrar que malgrat els problemes o impediments que et posi la societat actual amb constància els somnis es compleixen i ara només em queda comptar amb alegria els dies que queden perquè el Dijous Sant a la nit comenci a sonar “La Saeta” i serà llavors quan podré dir, realment, que el somni de fundar una Agrupació Musical perquè acompanyi al nostre Senyor Crist de la Veracruz per fi s'ha fet realitat.

    No em vull acomiadar sense donar les gràcies a tots i totes les que m'han anat ensenyant dia rere dia que la tenacitat té un premi. I per a mi aquest premi ve en Clau de Sol. MOLTES GRÀCIES.

    Eric Espínola Culebras

    Tornar





    El patriarca







    © elrocio.cat | Todos los derechos reservados.
    s